Les empreses d’inserció a Catalunya: un instrument clau de política pública per a la inclusió social

Catalunya: compte de resultats

Ja fa temps que s’ha posat en evidència que els indicadors econòmics tendeixen a divergir dels indicadors de benestar i cohesió social. Països que mostren amb orgull el creixement de la seva renda per càpita, dissimulen el creixement del seu índex de pobresa. Les grans fortunes multipliquen els seus patrimonis i les desigualtats s’incrementen. Aquesta tendència és la detonant de molts altres problemes cada cop més greus: la desafecció cap a les polítiques públiques, la marginalitat, el populisme i els extremismes, en definitiva, la fractura social.

Catalunya és un país que forma part de l’Estat Espanyol i, com és conegut, disposa d’una llengua i cultura pròpies, del seu propi Govern i Parlament i també d’unes peculiaritats en l’organització social. Si parlem de territori, la seva superfície és de 32.000 km2 i això equival, per ajudar el lector italià a fer una comparativa, a la suma en km2 de la regió del Véneto i la regió de Trentino-Alto Adige. En els darrers 25 anys, Catalunya ha passat d’una població de 6,3 milions d’habitants a una població de 8,1 milions. En canvi, el Veneto i la regió de Trentino-Alto Adige juntes continuen actualment amb una població aproximada de 6 milions d'habitants.

Com és de suposar, el creixement de la població no ha vingut acompanyat d’un augment equitatiu de recursos i això s’ha traduït en un dèficit estructural en transports, infraestructures i serveis bàsics (mèdics, educatius, socials…). Òbviament, aquesta situació genera un estrès generalitzat a tot el país: els serveis públics estan tensionats, les xarxes de comunicació saturades i les grans inversions del passat -sovint més enfocades a les grans inauguracions que a la utilitat- passen ara factura per una greu falta de manteniment.

Això sí, les xifres econòmiques de creixement continuen sent bones. La banca continua amb beneficis rècord i la borsa continua amb índexs molt positius. Però la diferència entre rics i pobres augmenta cada vegada més. Si a Barcelona, capital de Catalunya, fixem un índex de renda mitjana 100 el barri més ric disposaria una renda de 180 i el més pobre de 50,9. Precisament és en aquests dos barris on més creixen les opcions polítiques extremistes.

En aquest context, un factor que cal tenir en compte, i del qual n’estem ben orgullosos, és que el teixit social català és molt ric. Durant segles hem après a organitzar-nos en models cooperatius, d’ateneus, d’associacions culturals recreatives, de solidaritat, fundacions... i això ens està permetent afrontar les problemàtiques actuals amb una mirada constructiva i col·lectiva. Totes les organitzacions que tenen com a objectiu la justícia social ens agrupem sota el paraigua de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, una entitat de referència per la seva representativitat i pel criteri que indica en les polítiques socials públiques.

Les entitats membres de la Taula, d’entre les quals es troba FEICAT en representació de les empreses d’inserció de Catalunya-, continuem creient i treballant per a fomentar “l’ascensor social” com a sistema d’integració i cohesió. Treballem per impulsar serveis socials que acompanyin les persones a aconseguir els coneixements i les competències que els permetin una inclusió social i laboral exitosa. Dins de la Taula, aquelles entitats que estan especialitzades en la integració laboral de persones en risc d’exclusió són les que promouen i creen les empreses d’inserció.

Les empreses d’inserció a Catalunya són un instrument de l’economia social orientat a combatre l’atur i l’exclusió social mitjançant treball remunerat, formació i acompanyament personalitzat. La seva funció és oferir una experiència laboral real i temporal a persones procedents dels serveis socials públics, perquè puguin fer el pas cap al mercat de treball ordinari en millors condicions.

Què és una empresa d’inserció a Catalunya?

Les empreses d’inserció (EI) són societats mercantils o cooperatives, que operen en el mercat amb una finalitat social clarament definida: contractar persones en risc d’exclusió i oferir-los un itinerari estructurat d’inserció laboral. Per obligació legal, la seva propietat ha de correspondre a una entitat sense afany de lucre, de manera que els beneficis es reinverteixen en el projecte social i no es distribueixen entre accionistes. Aquesta exigència de base garanteix que l’objectiu principal sigui l’impacte social i no la maximització del benefici privat.

En l’actualitat, però, una de les dificultats del sector és l’aparició de fórmules empresarials que intenten aprofitar el model d’empresa d’inserció per accedir a ajuts públics sense respondre realment a aquesta lògica de governança. Es tracta d’estructures que, en el seu nucli, mantenen una vocació lucrativa i poden desvirtuar el sentit del model, generant competència deslleial i posant en risc la credibilitat del conjunt del sector.

Tanmateix, gràcies a la incidència constant de FEICAT, el projecte de llei de l’economia social (PLIIES), que es debatrà al Senat espanyol aquest febrer, preveu introduir limitacions i garanties addicionals en aquesta línia. L'objectiu és blindar el sector i evitar que empreses amb afany de lucre puguin utilitzar la figura de l’empresa d’inserció de manera instrumental.

Itineraris, dimensions i sectors

Actualment, hi ha 79 empreses d’inserció en funcionament a Catalunya, que donen feina a 5.446 persones, de les quals 3.416 estan seguint un itinerari d’inserció. Això implica que una part molt important de la plantilla està en procés de transició cap al mercat ordinari, mentre que la resta integra els equips tècnics, de gestió i de suport que fan possible l’acompanyament. Els itineraris tenen una durada màxima de tres anys i combinen contractació laboral, acompanyament personalitzat i formació, amb la finalitat que, en concloure aquest període, la persona pugui accedir a una empresa ordinària amb més estabilitat i autonomia. Les empreses d’inserció no són, per tant, un recurs finalista sinó de transició.

Les empreses d'inserció catalanes operen en sectors diversos com la gestió de residus, la neteja d'espais públics, la jardineria, el comerç de segona mà, l’hostaleria i els serveis logístics industrials. Aquesta diversificació permet adaptar els llocs de treball i els itineraris a perfils molt heterogenis de persones en situació de vulnerabilitat, però també pot exposar les empreses d’inserció a la inestabilitat pròpia de sectors amb marges reduïts i forta competència en preus.

Model econòmic i impacte social

Des del punt de vista econòmic, el model presenta una clara orientació al mercat. Durant l’última dècada, al voltant del 70% del total dels ingressos de les empreses d’inserció catalanes ha provingut de la venda de productes i serveis a clients privats, mentre que el sector públic n’ha aportat un 15% i el 15% restant ha correspost a subvencions.

El balanç social de 2024 confirma aquesta solidesa: d'un total de 124 milions d'euros d'ingressos, 96 milions es van generar directament a través de l'activitat comercial. Per tant, el suport públic no finança l'activitat en si, sinó que es destina a cobrir els sobrecostos derivats de l'acompanyament personalitzat i a compensar la menor competitivitat estructural que implica treballar amb persones en itinerari d'inserció. Així mateix, celebrem que durant el 2024 els ajuts públics a les EI s’han incrementat fins a arribar als 27M, cosa que demostra que l’administració pública creu en el model de les EI com a eina per a la inserció social.

L’impacte social és la raó de ser de les empreses d’inserció. Les 3.416 persones que actualment realitzen un itinerari representen milers d’històries de vulnerabilitat que, mitjançant el treball remunerat i el suport professional, tenen una oportunitat real de transformació personal i social. El gran avantatge d’aquest enfocament és que combina una resposta immediata (un salari i drets laborals) amb una perspectiva de futur (formació, experiència, xarxes professionals). Tot i això, també hi ha riscos: no totes les persones aconsegueixen una inserció estable al mercat ordinari, i calen dades longitudinals i sistemes d’avaluació per mesurar fins a quin punt l’objectiu final s’assoleix de manera sostinguda.

Dimensió europea i contractació pública

El sector s’organitza col·lectivament a través de FEICAT, la federació que agrupa les empreses d’inserció de Catalunya i que concentra el 93% dels contractes d’inserció del país. FEICAT és entitat fundadora d’ENSIE, la federació europea d’empreses socials d’inserció, i participa des de fa anys en nombrosos projectes europeus, fet que ha permès compartir experiències, contrastar metodologies i consolidar el reconeixement del model català en el marc de les polítiques europees d’economia social. Aquest ancoratge europeu és un actiu important: dona visibilitat internacional, facilita l’accés a finançament i permet importar i exportar innovacions metodològiques.

Actualment, el repte estratègic del sector és posicionar les empreses d’inserció com a proveïdors preferents en contractes públics de serveis com neteja, residus, jardineria o logística auxiliar. Amb clàusules socials o reserves de lot, es podria aconseguir amb preus competitius, però multiplicant l’impacte: més places d’inserció i un retorn social molt superior per cada euro invertit. Això transformaria la contractació pública en una eina activa d’inclusió.

Ara bé, per fer possible aquesta realitat, cal que, a Catalunya -com també a Itàlia o a qualsevol país europeu-, sincronitzem les necessitats de la població amb els esforços de la societat civil organitzada i integradora. Paral·lelament, cal impulsar un procés de desburocratització de l’administració per tal que aquesta actuï motivada pel servei a la ciutadania en lloc de pels entrebancs normatius. Només així es refermarà l’estat del benestar.